Esta pàgina té informació variada sobre l'herència de la nostra espècie. Investiga i aprofundeix.
HERÈNCIA DEL SEXE:
Existeixen 4 tipus diferents de determinació sexual en els éssers vius:
1. Determinació ambiental:
D'entre els factors determinants, el més important habitualment és la temperatura, però també poden influir la duració del dia, la nutrició, la densitat, la humitat, la composició iònica del medi ambient, el pH... o inclús la població poden determinar el sexe de l'organisme.
Este sistema és freqüent en amfibis i rèptils, molt marcat en cocodrils, tortugues i alguns llangardaixos.
2. Determinació gènica:
El sexe no ve determinat per un cromosoma. Hi ha gens determinants del sexe,
un o diversos, que es poden o no localitzar en un cromosoma sexual. Aquests gens corresponen a una sèrie al·lèlica on masculí (m) és dominant sobre hermafroditisme (h), i hermafroditisme dominant sobre femení (f).
Aquest sistema és molt habitual en plantes. Així, els individus mascles seran els
que presentin genotips mm, mh i mf; hermafrodites els de genotip hh i
hf i únicament els genotips ff seran de femelles.
En el cogombre, la determinació sexual és produïda pels al·lels:
aD mascle
a+ monoica (hermafrodita)
ad femella
demanera que la dominància és: aD>a+>ad
3. Determinació cromosòmica:
Determinada per cromosomes sexuals, i pot
diferenciar entre la presència d'heterocromosomes o per contra, d'un sol cromosoma sexual.
3.1 Sistema XY:
És el sistema de determinació en humans i la
majoria de mamífers, així com
equinoderms, mol·luscs i alguns artròpodes.
El cromosoma Y és el determinant de la masculinitat.
Les femelles són el sexe homogamético i per tant
tenen dos cromosomes sexuals homòlegs (XX), mentre que els mascles són el sexe heterogamètic i tenen dos cromosomes diferents
(XY). El cromosoma Y és el determinant de la masculinitat gràcies a la presència en ell
d'una sèrie de gens que
determinen el desenvolupament gonadal.
El senyal primària per a la distinció testicular de la gònada indiferenciada, que en un
principi és bipotencial, és la presència i expressió del gen Sry. Aquest gen es
localitza al braç curt del cromosoma Y. És el testícle el que, una vegada diferenciat, produirà les hormones que controlaran la
diferenciació dels genitals masculins interns i externs. En el cas de les femelles, l'absència
del gen Sry fa que la gònada
es desenvolupe com ovari i els genitals com femenins.
3.2 Sistema ZW:
Hi ha dos cromosomes sexuals, W
i Z. Els individus heterogamètics, ZW, són les
femelles, i els homogaméticos els mascles,
ZZ. Aquest sistema és l'habitual en aus, papallones, alguns amfibis i rèptils i, donada la seva enorme varietat de mecanismes de determinació, també en alguns peixos.
4. Haplodiploidia:
Característic d'insectes socials com formigues, abelles o tèrmits, la determinació
sexual per aquest sistema no depén
de la presència de cromosomes sexuals, però en ella els mascles i les femelles tenen diferent constitució cromosòmica.
En general, les femelles són diploides, generades per fecundació, i els
mascles
haploides, generats per partenogénesi i mitosi.
La partenogènesi és una forma de reproducció basada en el desenvolupament de
cèl·lules sexuals no fecundades.
Hi ha diversos models del mecanisme
genètic d'aquest sistema. El més estès és el
conegut com "d'al·lels
complementaris", que s'observa en les societats d'insectes
matriarcals, com l'abella melífera, on la reina té dotació 2n
diploide, i produeix gàmetes que poden ser fecundats per mascles per
donar femelles, o no ser fecundats i originar mascles.
Les femelles fèrtils, o reines, d'aquest grup
solen poder regular la proporció de sexes dins de la colònia gràcies a la possibilitat d'emmagatzemar esperma en un sac intern, i controlar el seu
alliberament al pas dels ous per l'oviducte, marcant així la proporció de mascles i femelles
produïts.