Stephen Jay Gould: Evolució ràpida i imprevisible.

Darwin, encara que sembla que quan va escriure l'origen de les espècies no recolzava el gradualisme, finalment va acceptar que “la natura no pega bots” i que va a ritme molt lent, en part pressionat per altres col·legues. El registre fòssil no recolza aquest gradualisme, més bé dóna testimoni de salts i de discontinuïtat de manera que sembla sostenir el puntualisme.

Stephen Jay Gould i Niles Elredge plantegen un model evolutiu que, tot i estar dacord amb els trets bàsics del darwinisme, qüestiona aquest gradualisme de Darwin: el model dels equilibris puntuats o puntualisme, que explica el registre fòssil amb canvis morfològics abruptes.

El model dels equilibris puntuats estableix que les espècies viuen llargs períodes d’estabilitat, períodes de milions d’anys amb molt pocs canvis, que es veuen tallats bruscament per fases breus de grans canvis (milers d’anys) en les quals apareixen noves espècies. El registre fòssil mostra l’estabilitat de les espècies durant “llargs períodes d’avorriment” entre “breus períodes de terror” en els quals es dóna, sobtadament, una gran diversificació però també una gran extinció.

Si es rebobinara la pel·lícula de la vida, esborrant tot allò que ha passat i tornara a començar la seua història, els nous esdeveniments serien sorprenentment diferents. Una diversitat d’itineraris eren possibles; els resultats no es podien predir d’entrada. La història de la vida és una història contingent: l’atzar i les circumstàncies decideixen de quina manera es desplegaran les formes vives en el nostre planeta. Així, els homes devem la nostra existència a una sèrie de casualitats que s’han produït en la història de la vida des del seu origen.